El baró rampant

Un bon dia, el baró Cosimo di Rondò, tot rebel·lant-se contra un món familiar que no el comprenia, sortí al jardí i grimpà a un arbre. No en va baixar mai més. Allà dalt va viure la resta de la seva vida. En un primer moment, això havien estat ganes de no tocar de peus a terra, en el bon sentit de l’expressió. Però de dalt estant, veient el món des de sobre, el comprengué millor. Lliurat de ple a la lectura, a la investigació de la natura, a la confraternització amb la gent i fins i tot a l’amor —també entre les branques—, esdevingué un gran pensador. Es cartejava amb els filòsofs Voltaire i Rousseau. Les seves idees avançades el convertiren gairebé en un líder polític del seu país. Evidentment, gaudia d’una posició molt favorable per a influir sobre la història del seu temps.